Cagatió, nit de Nadal i Da Giorgio

Recordo el cagatió de molt petita a Torredembarra però no sabria dir si són records d’un any o de molts. El tió ens donava unes salsitxes de massapà embolicades amb sucre blanc tan bones que mai he tastat res millor. Poques coses i per menjar, per què la festa gran dels regals era els Reis. Feiem el cagatió al vespre, a la galeria que era una habitació d’estar molt gran i lluminosa.
A Barcelona, més grandeta, recordo a vegades haver acompanyat a la meva mare i avia a la missa del gall. A l'arribada a casa fèiem un ressopó molt agradable. Un any vàrem tenir molt de fred i de cop, a la tornada, el fred va parar i va començar a nevar. Flocs de neu petits i flonjos. L’endemà tot Barcelona era de color blanc i va ser l’any de la gran Nevada.
Fa molts anys que el 24 de desembre faig un sopar fàcil que consisteix en:
Vaig a Da Giorgio de la carretera de Sarrià on:
- Compro ravioli, panserotti, lunotti, tots farcits amb exquisideses com ara castanya i rovelló, carxofes i ricotta, bolets i ceba caramelitzada...per exemple.
- Compro parmesà ratllat, suc al pesto, suc d’ametles.
- Compro salmó fumat, blinis, ous de “lumpo” i de salmó. Formatges italians i mascarpone.
Vaig a una bona pastisseria i compro torrons
I el sopar quasi està fet
Aquest any ho fem avui! Només és diumenge 21, però desprès, els nens a qui va dedicada sobre tot aquesta festa no hi seran. I està bé, avui, 21 de desembre, entrada a l’hivern. El dia més curt de l’any, però que ja començarà a allargar-se.
Ahir vaig anar a Da Giorgio. Està al costat de casa de la Caterina i em va fer mal pensar que ella ja no hi era aquest Nadal.